L’emmagatzematge a baixes temperatures
En el món actual la tecnologia s’ha convertit en un dels eixos principals de la societat i té influencia en molts àmbits i sectors. Una de les preocupacions més generalitzades és la de l’emmagatzematge de dades i informació, ja que el creixement del volum de dades digitals és imparable i cada dia se’n genera més quantitat. Des de Regne Unit han inventat una de les possibles solucions del futur de hardware d’emmagatzematge: els discs durs de gel.
La nova manera de guardar informació es basa en congelar uns dispositius de la mida d’un segell que són capaços d’emmagatzemar més de 30 terabytes. Un equip d’investigadors de Manchester han descobert que les molècules en fred són capaces d’emmagatzemar cents de vegades més dades que els discs durs convencionals. Així, han desenvolupat la tecnologia necessària per guardar més de 30 terabits per cada centímetre quadrat gràcies a la seva baixa temperatura que arriba als -213 graus.
Aquests discs durs congelats es podran fer servir per guardar tot tipus de dades, des de informació personal, fotos i material multimèdia, el correu electrònic, etc. en centres de dades gestionats per Google i Facebook.
En els discs durs convencionals el magnetisme és la base del seu funcionament: estan dividits en moltes parts petites i magnetitzades que codifiquen cada bit girant les dades en direcció al camp magnètic corresponent. Quan l’ordinador s’apaga, el disc dur manté la orientació de cada bit, fet que és bàsic per emmagatzemar dades, a més requereixen d’un manteniment informàtic per a la seva correcta preservació. En contraposició, les molècules de mida petita no acostumen a mantenir la seva direcció magnètica si no es mantenen en el seu camp magnètic però gràcies a les baixes temperatures es resol aquest problema i les converteix en una solució eficient.
El proper pas d’aquests investigadors tecnològics és augmentar la temperatura per a poder congelar les molècules amb nitrogen líquid garantint més seguretat que amb aigua. Això no és tot, ja que s’estan investigant més candidats per substituir els discurs durs convencionals, com per exemple la edició de gens CRISPR per emmagatzemar un vídeo en ADN bacterià a Harvard o la utilització de làsers per tallar cents de terabits de dades en petits discs de vidre a Southampton(UK). Així doncs, quin serà el proper invent per optimitzar l’emmagatzematge de dades i facilitar-ne el seu manteniment informàtic?
